Un cop d'ull sobre la història de Can Bas

Medieval i renaixement

950-1350

Edat mitjana i poder feudal

El cant del gall anuncia l'alba i uns nous temps.

Des de l'escriptori de Sant Cugat del Vallès -un dels monestirs més importants de la Catalunya medieval- l'abat rubrica un manuscrit el 18 de febrer de l'any 992. Acaba de tancar la venda d'unes vinyes a tocar de Sant Joan Salerm -església pertanyent a Can Bas- a canvi de molins i aigua del riu de Bitlles. El comprador de les vinyes és fill del vescomte de Barcelona. Al vescomte li interessa poblar aquesta terra de frontera que separa els comtats catalans de l'extens domini sarraí d'al-Andalus. L'ombra imponent del castell de Subirats defensa aquest tros de la Marca Hispànica.

A la plana, els pagesos llauren, adoben, espigolen, seguen, baten, molen, esporguen, veremen... Treballen de sol a sol els camps de blat i les vinyes dels seus nobles senyors. Ens trobem en plena època feudal. Aleshores Can Bas és només una petita masoveria coneguda com la casa de Sant Joan Salerm. Al seu redós creixen viles, fires, mercats i s'aixequen edificis notables.

---

1350-1500

Ocàs i renaixement

La bonança i la prosperitat queden enrere. Ara, la fam abunda; la pesta i les plagues, també. Cada vegada hi ha menys braços per treballar i més masos abandonats. Sense empar, ofegada per la pressió dels impostos i la injustícia feudal, la pagesia es rebel·la contra els senyors. En temps de convulsió hi ha sempre qui posa seny, traça i procura per a casa.

Pels volts de l'any 1500 hi ha homes que defensen que la terra no és plana i que es mou engir del sol; impressors que copien llibres i distribueixen el coneixement a una velocitat insospitada; i també mariners que han donat la volta al món. Pels volts de l'any 1500, l'esforç pagès transforma una petita masoveria en una casa pairal coneguda amb el nom de Can Carbó de Sant Joan Salerm.

Paleolític, ibers, romans

100.000 – 50.000 aC

Els jaciments del paleolític

Ens apropem al Mirador, una vinya encimbellada sobre el petit turó dels Basets, avui propietat de Can Bas. Unes restes de sílex i resquills de pedra tallada ens fan notar que una petita comunitat del paleolític feinejava en aquesta zona entre cinquanta i cent mil anys enrere.

---

Segles VII – II aC

El poblament iber

Fem un gir, accelerem la roda del temps i ens atansem a la murada que tanca el casal de Can Bas. Allí hi ha constància documental de sitges per guardar el gra, d'àmfores de vi i oli, de recipients ceràmics produïts in situ i d'altres provinents de l'extrem de la Mediterrània, fruit dels contactes entre la població autòctona i els grecs. Tot indica que es tracta d'un poblat iber. La presència d'una tenalla i vasos tornejats amb fina terrissa negra denoten la importància que el vi tenia fa 2.500 anys.

---

Segles II aC – IV dC

Sota l'influx de Roma

De sobte, sentim la percussió d'escarpres i martells damunt la fermesa sorda d'un sòl calcari. Esclaus amb la cara polsegosa -vells ibers, potser- ajusten sense dilació llambordes i carreus de pedra sobre la futura Via Augusta que ha de connectar les províncies Baetica, Cartaginensis i Tarraconesis amb Roma. Un tram d'aquesta calçada travessa el domini de Can Bas de sud a nord.

Ben a prop, un patrici influent de l'àrea de Tarraco hi construeix una vil·la que, al segle II d.C., veu la seva esplendor gràcies a la vinya i al comerç del vi. En el centre d'aquesta vil·la, els senyors parlen de negocis a l'entorn d'una mensa, una taula de marbre sostinguda per l'expressió espaordidora de tres lleones destrament tallades. A Can Bas es pot veure la rèplica d'un d'aquests felins que servien de pota al trapezòfor d'un noble romà.

Es fa fosc.

Segles XVII, XVIII i XIX

1668

Unes noces

A la casa gran avui hi ha rebombori. El servei atrafegat prepara un àpat amb el bo i millor del que es conrea i es cou a la finca: pa d'espelta, hortalisses fresques, fines viandes de carn, pomes i taronges caramel·litzades... tot plegat ben regat amb els millors vins de la casa. Avui, la pubilla s'esposa amb Pere Bas. El cognom del marit rebateja el domini. Després de les noces, els nuvis viuen a Can Bas i els seus descendents seran de CAN BAS.

---

1680-1780

L'aiguardent i l'expansió de la vinya

La verema és a tocar i cal tenir-ho tot a punt. Els mossos de Can Bas saben que l'amo és extraordinàriament escrupolós. Vol que eines, cups, bótes i vaixells de congreny estiguin nets com una patena; fins i tot cada any mana renovar els taulons del brescat perquè a l'hora de trepitjar el raïm, la piada vagi a parar al cup sense cap brossa. Té raó; tot l'esforç de l'any se'n pot anar en orris si el vi es fa malbé per causa d'una manca d'higiene.

A Can Bas ja no es fa vi només per al consum de la família; se'n fa molt més que es ven fora. Part dels guanys s'han invertit en la reforma de l'església de Sant Joan Salerm que cada vegada té més anomenada. A més, des que l'aiguardent s'ha convertit en objecte d'exportació cap al nord d'Europa, l'amo ha decidit plantar vinya on abans hi tenia blat.

---

1780-1890

L'època daurada

Des que es pot fer arribar vi a Amèrica, al Penedès les vinyes s'han estès com una taca d'oli i s'enfilen pels marges de muntanyes i fondalades. Ara, a Can Bas, gairebé tota la terra de conreu és per a la vinya. Els preus del vi no paren de pujar i, per això, els propietaris han eixamplat considerablement el seu domini vinícola; han invertit en la construcció de nous cups i han ampliat el celler. Can Bas s'ha convertit en una gran finca i el seu nom s'assenta com un referent ineludible de la comarca. Can Bas és Can Bas.

Segles XX, XXI

1890-1900

El gran sotrac

En tornar de Barcelona, els propietaris de Can Bas comenten que han trobat molt canviada la ciutat; que ara Barcelona és molt més bonica i té un eixample modern; que l'Exposició Internacional de 1888 ha transformat la faiçó de la ciutat, i que s'hi estan construint edificis ben singulars segons un nou estil conegut com “modernisme”, del qual l'arquitecte Gaudí n'és capdavanter.

Però els propietaris de Can Bas arriben ben abaltits de Barcelona. El que només era un rumor, es confirma: La plaga de la fil·loxera avança a gran velocitat sense que hi hagi res a fer. Ja ha destruït bona part de la vinya europea, s'ha propagat per Catalunya i, al Penedès es tem el pitjor.

I sí, en vuit anys la fil·loxera destrueix gairebé 400.000 ha de vinya al Penedès. Can Bas no resta al marge del desastre. Només conserva vives aquelles poques vinyes crescudes en sòls sorrencs o en parcel·les amagades entre la boscúria, com L'Anciana i La Secreta que han perviscut fins als nostres dies.

---

1900-1912

Començar de zero

Mai, res ni ningú tomba l'empenta de la gent de Can Bas. I si cal iniciar una nova etapa i començar del no-res, doncs: endavant! Les velles vinyes mortes ja són arrancades i se n'estan plantant de noves sobre ceps americans que són immunes als efectes de la fil·loxera. A ran de la plaga moltes varietats autòctones de raïm han desaparegut, però n'hi ha d'altres -com el xarel·lo, el macabeu o la parellada- que, un cop empeltades, s'adapten bé als nous peus americans. Aquestes varietats són idònies per elaborar el cava que, des de fa poc, és moda entre les classes benestants catalanes. El besavi de Pere Ventura -l'actual propietari de Can Bas- ha estat un dels pioners en la introducció del méthode champenoise a casa nostra.

---

1913

La sòbria noblesa del casal

El repic insistent de la campana de Sant Joan de Salerm anuncia la diada. Les obres de la casa pairal estan enllestides i, en acabat la missa, es beneeix la nova i blanquíssima façana del casal. Després de tot el què ha passat, Can Bas no només sembla haver renascut de les cendres, sinó que a ran de la reforma, la casa gran ha adquirit aires de noblesa. El seu alçat manté la sobrietat que caracteritza els grans casals de la Mediterrània, però tant en la planta com en els detalls s'adverteix l'influx dels chateâux vitivinícoles de la veïna França. Can Bas afronta els reptes vitivinícoles del segle XX amb la cara nova i el cap ben alt.

---

2011

L'esperit de Pere Ventura

L'esperit de Pere Ventura domina Can Bas infonent energia i perspectiva. El nou propietari vol que el passat de Can Bas -tant de temps adormit en la memòria- vibri sobre el present. Però com a home del seu temps, Pere Ventura entén que la vinya i el vi han de respondre a les demandes del present. En conseqüència, aposta per fer de l'excel·lència l'estendard dels seus vins de finca i de terrer; convé que el reconeixement i respecte pel treball pagès han de ser norma per garantir la qualitat del paisatge, la viticultura i els vins de Can Bas; i amb la mirada posada en el futur, Pere Ventura actua seguint criteris minuciosos quant a sostenibilitat i preservació mediambientals. Per Pere Ventura, Can Bas és Can Bas, ara i sempre.