A Can Bas sempre hi tenim posats els ulls, al cel. El cel governa sobre el clima i la meteorologia i condiciona el cicle de la vinya.
És del cel d’on surt el sol que desperta la saba dels ceps, fa créixer brots i sarments, verdeja els pàmpols, fa esclatar la flor i verolar el raïm.
És del cel d’on vénen les pluges que alimenten la vinya o les que amenacen els ceps amb fongs i malures. Del cel cau la calamarsa, la pedra i el llampec; en baixa la boira o s’hi escampa. El cel aquieta la gebrada, fa més persistent la rosada o la dissol amb escalf.
És el cel que remou les brises fresques i els terrals càlids que convenen la vinya, però també d’on baixa la força intimidant de grecs, ponents i tramuntanes.
És des del cel que la lluna ens recorda que qui mana a la terra és el pes, la gravetat; i que, com tot a la vida, té un cicle que cal seguir i cal respectar.