1890-1900
El gran sotrac
En tornar de Barcelona, els propietaris de Can Bas comenten que han trobat molt canviada la ciutat; que ara Barcelona és molt més bonica i té un eixample modern; que l’Exposició Internacional de 1888 ha transformat la faiçó de la ciutat, i que s’hi estan construint edificis ben singulars segons un nou estil conegut com “modernisme”, del qual l’arquitecte Gaudí n’és capdavanter.
Però els propietaris de Can Bas arriben ben abaltits de Barcelona. El que només era un rumor, es confirma: La plaga de la fil·loxera avança a gran velocitat sense que hi hagi res a fer. Ja ha destruït bona part de la vinya europea, s’ha propagat per Catalunya i, al Penedès es tem el pitjor.
I sí, en vuit anys la fil·loxera destrueix gairebé 400.000 ha de vinya al Penedès. Can Bas no resta al marge del desastre. Només conserva vives aquelles poques vinyes crescudes en sòls sorrencs o en parcel·les amagades entre la boscúria, com L’Anciana i La Secreta que han perviscut fins als nostres dies.
1900-1912
Començar de zero
Mai, res ni ningú tomba l’empenta de la gent de Can Bas. I si cal iniciar una nova etapa i començar del no-res, doncs: endavant! Les velles vinyes mortes ja són arrancades i se n’estan plantant de noves sobre ceps americans que són immunes als efectes de la fil·loxera. A ran de la plaga moltes varietats autòctones de raïm han desaparegut, però n’hi ha d’altres -com el xarel·lo, el macabeu o la parellada– que, un cop empeltades, s’adapten bé als nous peus americans. Aquestes varietats són idònies per elaborar el cava que, des de fa poc, és moda entre les classes benestants catalanes. El besavi de Pere Ventura -l’actual propietari de Can Bas– ha estat un dels pioners en la introducció del méthode champenoise a casa nostra.
1913
La sòbria noblesa del casal
El repic insistent de la campana de Sant Joan de Salerm anuncia la diada. Les obres de la casa pairal estan enllestides i, en acabat la missa, es beneeix la nova i blanquíssima façana del casal. Després de tot el què ha passat, Can Bas no només sembla haver renascut de les cendres, sinó que a ran de la reforma, la casa gran ha adquirit aires de noblesa. El seu alçat manté la sobrietat que caracteritza els grans casals de la Mediterrània, però tant en la planta com en els detalls s’adverteix l’influx dels chateâux vitivinícoles de la veïna França. Can Bas afronta els reptes vitivinícoles del segle XX amb la cara nova i el cap ben alt.
2011
L’esperit de Pere Ventura
L’esperit de Pere Ventura domina Can Bas infonent energia i perspectiva. El nou propietari vol que el passat de Can Bas -tant de temps adormit en la memòria- vibri sobre el present. Però com a home del seu temps, Pere Ventura entén que la vinya i el vi han de respondre a les demandes del present. En conseqüència, aposta per fer de l’excel·lència l’estendard dels seus vins de finca i de terrer; convé que el reconeixement i respecte pel treball pagès han de ser norma per garantir la qualitat del paisatge, la viticultura i els vins de Can Bas; i amb la mirada posada en el futur, Pere Ventura actua seguint criteris minuciosos quant a sostenibilitat i preservació mediambientals. Per Pere Ventura, Can Bas és Can Bas, ara i sempre.