Segles XVII, XVIII i XIX

1668

Unes noces

epoca-daurada

A la casa gran avui hi ha rebombori. El servei atrafegat prepara un àpat amb el bo i millor del que es conrea i es cou a la finca: pa d’espelta, hortalisses fresques, fines viandes de carn, pomes i taronges caramel·litzades… tot plegat ben regat amb els millors vins de la casa. Avui, la pubilla s’esposa amb Pere Bas. El cognom del marit rebateja el domini. Després de les noces, els nuvis viuen a Can Bas i els seus descendents seran de CAN BAS.


1680-1780

L’aiguardent i l’expansió de la vinya

epoca-daurada

La verema és a tocar i cal tenir-ho tot a punt. Els mossos de Can Bas saben que l’amo és extraordinàriament escrupolós. Vol que eines, cups, bótes i vaixells de congreny estiguin nets com una patena; fins i tot cada any mana renovar els taulons del brescat perquè a l’hora de trepitjar el raïm, la piada vagi a parar al cup sense cap brossa. Té raó; tot l’esforç de l’any se’n pot anar en orris si el vi es fa malbé per causa d’una manca d’higiene.

A Can Bas ja no es fa vi només per al consum de la família; se’n fa molt més que es ven fora. Part dels guanys s’han invertit en la reforma de l’església de Sant Joan Salerm que cada vegada té més anomenada. A més, des que l’aiguardent s’ha convertit en objecte d’exportació cap al nord d’Europa, l’amo ha decidit plantar vinya on abans hi tenia blat.


1780-1890

L’època daurada

epoca-daurada

Des que es pot fer arribar vi a Amèrica, al Penedès les vinyes s’han estès com una taca d’oli i s’enfilen pels marges de muntanyes i fondalades. Ara, a Can Bas, gairebé tota la terra de conreu és per a la vinya. Els preus del vi no paren de pujar i, per això, els propietaris han eixamplat considerablement el seu domini vinícola; han invertit en la construcció de nous cups i han ampliat el celler. Can Bas s’ha convertit en una gran finca i el seu nom s’assenta com un referent ineludible de la comarca. Can Bas és Can Bas.