100.000 – 50.000 aC
Els jaciments del paleolític
Ens apropem al Mirador, una vinya encimbellada sobre el petit turó dels Basets, avui propietat de Can Bas. Unes restes de sílex i resquills de pedra tallada ens fan notar que una petita comunitat del paleolític feinejava en aquesta zona entre cinquanta i cent mil anys enrere.
Segles VII – II aC
El poblament iber
Fem un gir, accelerem la roda del temps i ens atansem a la murada que tanca el casal de Can Bas. Allí hi ha constància documental de sitges per guardar el gra, d’àmfores de vi i oli, de recipients ceràmics produïts in situ i d’altres provinents de l’extrem de la Mediterrània, fruit dels contactes entre la població autòctona i els grecs. Tot indica que es tracta d’un poblat iber. La presència d’una tenalla i vasos tornejats amb fina terrissa negra denoten la importància que el vi tenia fa 2.500 anys.
Segles II aC – IV dC
Sota l’influx de Roma
De sobte, sentim la percussió d’escarpres i martells damunt la fermesa sorda d’un sòl calcari. Esclaus amb la cara polsegosa -vells ibers, potser- ajusten sense dilació llambordes i carreus de pedra sobre la futura Via Augusta que ha de connectar les províncies Baetica, Cartaginensis i Tarraconesis amb Roma. Un tram d’aquesta calçada travessa el domini de Can Bas de sud a nord.
Ben a prop, un patrici influent de l’àrea de Tarraco hi construeix una vil·la que, al segle II d.C., veu la seva esplendor gràcies a la vinya i al comerç del vi. En el centre d’aquesta vil·la, els senyors parlen de negocis a l’entorn d’una mensa, una taula de marbre sostinguda per l’expressió espaordidora de tres lleones destrament tallades. A Can Bas es pot veure la rèplica d’un d’aquests felins que servien de pota al trapezòfor d’un noble romà.
Es fa fosc.